Dijous presumit: dos ocells a l'oli

D'en Jan.

Dijous presumit: art efímer (la natura)

Aquest dilluns, després de tants dies de pluja, vam anar d'excursió. Vam recollir fulles, fruits... amb els que van fer aquestes figures.

Dijous presumit: el laberint d'Argelaguer

Fa uns quants dies vam anar amb tota la família, l'Elena i l'Aitor a un indret molt xulo a Argelaguer. És una mena de laberint que ha construït un bon home, en Josep Pujiula, conegut pels veïns del poble com el Garrell, amb troncs, fustes, pedres i materials reaprofitats... Fa uns anys estava ubicat en un altre emplaçament però quan van fer la carretera nova, ho va haver de construir de nou en l'indret actual (a la carretera de Figueres a Olot, a l'esquerra). És un lloc molt bonic i els nanos s'ho passen la mar de bé escalant pels troncs i buscant la sortida. Us deixem algunes fotografies fetes per l'Elena (gràcies!!!).

Dijous presumit: panets de iogurt i pa

Avui presumim de que ens ho hem passat molt bé preparant aquests panets de iogurts. La recepta i unes fotos esplèndides les trobareu al bloc Kanela y Limón. Nosaltres no hem fet servir la panificadora, m'agrada amasar el pa a mà i els menuts disfruten també molt. L'ordre dels ingredients és el mateix.

 A mig llevar.

 

 I cuits.

Després hem fet un pa de quilo, normal, de farina blanca, només amb l'afegit final de les llavors de sèsam.
-1kg de farina
-50 gr. llevat fresc
-600 ml d'aigua tèbia
-4 cullerades d'oli
-una mica de sal
Es desfà el llevat amb l'aigua. Tot seguit s'hi afegeix l'oli i es remena. Aquesta barreja es va afegint a la farina (abans hi hem afegit la sal) i es va amassant (uns 10-15 minuts). Després es deixa resposar unes dues hores (si voleu podeu deixar-lo tota la nit), i es torna a amasar per treure l'aire. El tornarem a deixar a reposar fins que hagi doblat, més o menys, la mida inicial. I al forn uns 30 minuts. Per saber si està cuit, piqueu-lo per sota, si sona buit és que ja és apunt. Abans de posar-lo al forn, aquesta vegada l'he pintat amb ou que m'havia sobrat dels panets de iogurt i hi he afegit les llavors de sèsam.

Dijous presumit: primer bany

Ahir al matí, vam fer una escapadeta a la platja. Com cada any, quan comença la calor, comença a fallar-nos la concentració per fer feina (segons quins tipus de feina, clar!), o sigui que ahir vam anar a remullar-nos una miqueta!

Dijous presumit: cotxe de Lego

Aquest és el cotxe de Lego que en Jan ha fet tot solet. Em meravello de la capacitat que tenen per aprendre allò que més els interessa...

Dijous presumit: la granota

Dimecres (Dijous) presumit: la vida

Ahir va fer un mes que ens va deixar la besàvia Lurdes. En Jan i en Neó van fer-li aquest dibuix poc abans de que morís. Una persona que tot i una aparença feble, ha tingut tanta força de voluntat, tantes ganes per viure i tant i tant d'amor que segur, segur, que notarem com la seva energia ens acompanya dia a dia. Ahir també va fer un mes que va néixer en Roger, el nostre nebot, cosí i fillol!! Diuen que l'energia es transforma, estic convençuda que en Roger va rebre una bona dosi d'energia de la seva besàvia en néixer!! Quantes coses que li haurem d'explicar! Presumim, doncs, d'una  besàvia fabulosa a la que se li il·luminava la cara cada vegada que veia els seus  besnéts i besnétes i presumim d'un cosinet guapíssim al que li desitgem el millor en aquest primer mes d'aniversari (a ell i als pares!!).

Dijous presumit: la feina ben feta

Aquests dies vaig molt atavalada i no tinc gaire temps per escriure, però avui vull presumir de fill!!
Ja us vaig comentar que a en Jan li costa bastant escriure. Avui ha fet aquest exercici d'un quadern d'estiu que teníem. Com que hem estat parlant dels articles, vaig pensar de proposar-li a veure si s'animava a escriure. La veritat, molt entusiasmat no ha començat, però la cara de satisfacció quan ha acabat i ha vist que se n'havia sortit... ha sigut molt maco! Total, no presumeixo per la feina que ha fet, sinó per la satisfacció que ell ha tingut de veure que pot fer una cosa que no li agrada massa amb un bon resultat (i un temps mínim!). Apa, a presumir de fill, doncs!!

Dijous presumit: Els Amics de les Arts

Ahir al Canal 33 (un dels canals de la televisió pública catalana), van programar una actuació d'Els Amics de les Arts. A casa ens agraden molt, a tots, a petits i a grans. I no he pogut evitar penjar l'enllaç per si us animeu a escoltar-vos. És un concert molt interessant perquè fan un repàs a tota la seva discografia, no només a l'últim treball que han publicat (i que és molt i molt bo!). Que els disfruteu! L'enllaç: aquí

Us deixo algun vídeo més:

Dijous presumit: gràcies maduixeres!

Dijous presumit: Monet i els ponts

Fa temps ens van regalar un joc de memòria (memory game) de pintors impressionistes que ens ha servit per apropar-nos i conèixer l'obra d'alguns dels artistes que surten. Al marge de Van Gogh, a en Jan li ha agradat una sèrie de quadres de Monet dedicats als "ponts" d'Argenteuil. Ahir a pintura, mentre esperàvem que arribés la mestra vam estar mirant postals i en vam veure una on sortia el pont Waterloo de Londres. 

 I els quadres:

Claude Monet: "El pont de Waterloo, London" (1903)

I el d'en Jan.

Alguns enllaços interessants:
-Famous Artists Gallery.
-Wikipedia: Monet

Dijous presumit: la lectura

La por a que els nostres fills aprenguin a llegir és molt present entre nosaltres: com els n'hi ensenyarem, els agradarà... Passa el temps i n'aprenen i els agrada... tant que sovint costa que deixin de llegir per fer altres coses, menys divertides, és clar, com recollir, parar taula...

Dijous presumit: un quadre d'en Jan

Dijous presumit: dibuixos d'en Jan

Aquests són alguns dels darrers dibuixos/quadres que ha fet en Jan. Com a bona mare, presumeixo!!

Arc de triomf romà

Un vaixell de pesca

Un copa amb fruita i un pa a la taula

Plomes en un gerro

Regals de Nadal

 

Un pit-roig

Un abellerol

Dijous presumit: En Faiquè de Ruth Vilar

Més que presumir (que també!) fa dies que vull felicitar a una bona amiga artista (actriu, escriptora, animadora/promotora, juntament amb en Salva a COS DE LLETRA, d'activitats al voltant dels llibres, la lectura i l'escriptura) que fa unes setmanes va veure publicat el seu llibre En Faiquè (en castellà, Don Queharé).
En Faiqué ha estat guardonat amb el XIIè Premi Hospital Sant Joan de Déu i està publicat a La Galera.
La Ruth Vilar n'és l'autora i il·lustracions van a càrrec de l'Arnal Ballester. Moltíssimes felicitats!

"En Faiquè és un carter especial en un món diferent. Porta una sabata, dos parells d'ulleres, tres rellotges de butxaca i quatre sacs de pell on du cinc feixos de postals, sis lligalls de cartes, set telegrames i vuit paquets urgents.
Un àlbum il·lustrat en el qual els nombres i la irrealitat es barregen i esdevenen quotidians."

Dijous presumit: excursions

La setmana passada vam fer dues excursions molt maques, de les que podem presumir!

Un dia vam anar a visitar les restes de la ciutat romana d'Emporiae. Fa uns mesos havíem visitat la ciutat grega, Empòrion, i en Jan feia temps que reclamava anar a veure la part romana. Va ser una visita molt maca, tot i que encara queda tant per excavar! Després vam baixar a dinar i a jugar a la platja. L'endemà vam fer una visita als Aiguamolls de l'Empordà. En aquesta època de l'any estan preciosos, els va agradar molt i vam començar a familiaritzar-nos amb algunes de les espècies d'aus que hi habiten aquesta època de l'any. Hi haurem de tornar aviat!

Els aiguamolls...

 

Dijous presumit: Itàlia

Fa més de deu anys que me'n vaig anar d'Erasmus a Pisa. Jo no coneixia l'italià ni tenia massa idea de com era el país... Vaig tenir la sort de conèixer un grup de gent que em va acollir la mar de bé, em van ajudar a buscar pis, a conèixer la Universitat, la ciutat... Es, ens, vam convertir en una petita família... Vaig viure moments molt intensos, especials, bons, dolents... però de tota aquella experiència en van sortir uns lligams que encara avui es mantenen. Fa unes setmanes ens vam trobar amb alguns d'ells a Madrid, ens hem trobat altres vegades durant aquests anys a Barcelona, a Sagunt, aquí, a l'Empordà... i és curiós perquè, tot i la distància actual, no ens hem convertit en uns desconeguts. Presumeixo, doncs, de tenir aquests bons amics, amb qui tant m'agrada xerrar quan ens trobem.
D'Itàlia, en vaig aprendre moltes coses, algunes per desgràcia meva, han quedat una mica amagades en algun racó del meu cervell, però segur que si em cal, algun dia sortiran. Una de les coses que m'agrada més, és escoltar música en italià. De tant en tant, faig un intensiu. O sigui que us deixo un parell de cançons (que això sí que ho tenen, cuiden molt la seva música!).
Albachiara de Vasco Rossi


Mare nero o La canzone del sole de Lucio Battisti

Dijous presumit: panellets

Aquest dijous presumim d'haver passat una Castanyada molt maca, en molt bona companyia i d'haver preparat i després menjat uns panellets que estaven boníssims!

Dijous presumit: el despertar dels dissabtes

Fa dies que volia presumir d'un dels moments més macos que visc una mica com a espectadora. Entre setmana, el Quiku marxa a treballar abans que la mainada es desperti. Per tant, normalment no el veuen fins el vespre. Això canvia el cap de setmana i ells ho agraeixen moltíssim. En Jan, i sobretot en Neó, acostuma a venir al llit gran ben aviat. El dissabte sovint el Quiku es lleva d'hora i va treballant al taller. Quan en Neó es desperta, cada dia pregunta quin dia és. Quan li dius que és dissabte li canvia la cara i espera pacientment a que el seu pare pugi. No es mou del llit, fins que el Quiku el va a llevar. És un moment molt tendre, que sovint observo com a espectadora, però que m'agrada molt. Rialles, abraçades i molts petons abans d'esmorzar.