Avui hem llegit Els tres tambors de Roser Ros i Sílvia Cabestany (ed. TaNtàgORa, 2007)
Aquests dies havíem parlat dels bombardejos sobre la ciutat de Barcelona durant la guerra civil i aquest "diari" n'és un breu, però impactant, testimoni; el testimoni d'un infant que ens explica breument el seu dia a dia. Tant el text com les il·lustracions tenen molta força. Aquest llibre va rebre el Premi Junceda el 2008.
Els tres tambors forma part de la col·lecció La guerra dels grans. Us copio aquí el text que podeu trobar a la pàgina de l'editorial TaNtàgORa on parla d'aquest llibre i d'aquesta col·lecció
A través de la lectura del diari d’una nena començat just en esclatar la guerra, descobrim els seus efectes en la vida familiar, el barri, els amics i la ciutat.
La col.lecció La guerra dels grans està formada per relats inspirats en històries reals explicades per homes i dones que van viure la guerra del 1936-1939, quan no eren ni massa petits per no adonar-se del que passava, ni prou grans per entendre la gravetat dels fets. El desconcert, el sentiment de trencament de l’estabilitat anterior, la proximitat de la mort, la mossegada constant de la por, l’aprenentatge de la injusticia i , malgrat tot, les ganes de riure i de jugar tot imitant el que fan els grans, són sentiments que apareixen a cada llibre. Tot plegat permet al lector intuir que totes les guerres afecten els humans de manera molt semblant, encara que es visquin quan es tenen poc més de deu anys d’edat.
Sempre tinc dubtes sobre a partir de quina edat és recomanable llegir llibres en què es tracti sobre les guerres,... de moment, pel que veig a casa, ells escolten amb interès i pregunten i no els suposa cap mena d'angoixa parlar de tot això. Potser perquè és una realitat que els queda molt lluny.
I res, per acabar, reprodueixo la frase amb què acaba Francesc Vilanova Vila-Abadal en un petit text escrit al final del llibre:
I així cal que sigui; que no torni la guerra, cap guerra, aquí i enlloc.
