Llibres de Sant Jordi per Sant Jordi!

Primer de tot desitjar-vos una feliç diada de Sant Jordi! A Catalunya, aquesta festa és molt celebrada. És un dia especial, amb llibres i roses pels carrers i molta gent amunt i avall. M'encanta fer el xafarder per totes les paradetes... A casa, acostumem a anar tots quatre a passejar. Els petits s'escullen els seus llibres i els grans ens el regalem mútuament. Ah! i mai no falta una rosa!
Volia recomenar-vos uns llibres sobre la llegenda de sant Jordi que a casa agraden molt. No són la llegenda clàssica que podeu trobar en moltes adaptacions, no són sanguinaris (l'escena de sant Jordi matant el drac no ens agrada gaire...) i tenen unes il·lustracions precioses. Esperem que us agradin!
La Plis Plau i el drac de sant Jordi de Pep Molist i les il·l. de Cristina Sardà (ed. Baula)

Sant Jordi, la princesa i en Roderic de Xavier Blanch i les il·l. de Francesc Rovira (ed. Baula)

El meu primer llibre de Sant Jordi de Pep Molist i les il·l. de Valentí Gubianas (ed. Baula).


I un últim llibre que no està relacionat amb la llegenda de Sant Jordi, però que tracta de cavallers i dracs. És un llibre en anglès amb molt poc text, molt divertit i unes il·lustracions molt maques.
The Knight and the Dragon de Tomie dePaola (The Putnam & Grosset Group)

Volia també desitjar un feliç sant Jordi a totes aquestes biblioteques que ens apropen a tots aquests llibres que s'han escrit i il·lustrat perquè en disfrutem!

Emocions

Seguint la recomenació de la Pilar, Bajo el diente de león, sobre el llibre  Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà), l'he començat a llegir. M'han agradat moltes de les propostes que fan. Penso que, en general, les famílies que eduquem a casa, compartim i convivim d'una manera molt intensa amb els nostres fills i filles. Són moltes hores i em sembla que ens serà molt útil (parlo per nosaltres) aprendre a reconèixer com ens sentim i com se senten els altres i també a saber-ho transmetre. Per l'edat dels nostres fills, em sembla necessari perquè sovint els costa (i em costa!) verbalitzar algunes emocions i a vegades el més fàcil és una enrabiada d'aquelles que acaba en una baralla entre germans.

Avui hem començat per reconèixer algunes emocions. Els he preparat uns dibuixos d'infants amb diferents estats d'ànims (trets d'un llibre), que estaven dins un "sobre especial".  Els hem anat treient i hem comentat com ens semblaven que estaven. Després ells, n'anaven escollint un cada vegada i deien alguna situació que els provoqués aquella emoció. Per exemple, sóc feliç, estic content, quan vénen les nostres cosines a veure'ns... m'enfado quan algú em clava una empenta o m'espanta quan sento algú cridar...

Després hem llegit (per segona vegada!) un llibre preciós d'en Pep Molist, Llàgrimes de cocodril, que ens va recomenar la Gisela. És la història d'una família de cocodrils. Els pares i la germana sempre recorden a en Cocolicot que els cocodrils no ploren mai. Fins que un dia en Cocolicot no pot aguantar més el plor i esclata. Durant la història el nostre protagonista viu diverses emocions i les hem anat reconeixent.

"Un migdia, la Coconut es va menjar l'aperitiu que tant els havia costat preparar al pare i a en Cocolicot. Aquests s'havien passat tot el matí [...]. La ràbia li va fer pujar les llàgrimes als ulls, però en Cocolicot les va haver d'aturar i fer-les caure cap a dins".
[...] En Cocolicot va agafar embranzida, va córrer, però, en arribar al petit penya-segat, hhhhhiiii!, va frenar de cop. Coi! Tenia por.
[...] La coïssor als ulls es va convertir en llàgrimes que no va poder aguantar i van començar a saltar cap enfora.
[...] En Cocolicot estava content, perquè tenia el pare, la mare i la Coconut al seu costat. I va començar a  riure, sense poder deixar de plorar."
Per acabar, i com que volien pintar, han fet uns quadres de nens i nenes que estaven contents.

"Cuando la memoria del niño se amplía es capaz de recordar experiencias pasadas y emociones vividas. El recuerdo también es una fuente de emoción y las emociones vividas afloran ante situaciones similares."
"[...] si el niño reconoce los sentimientos de los demás puede desarrollar el sentimiento de empatía."
"Ser más conscientes emocionalmente no tan sólo significa identificar, reconocer y expresar nuestras propias emociones sino tomar conciencia de que las demás personas también sienten y expresan sus emociones y sentimientos. " (Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà)

Pet de llop de Pep Molist

Ens estem tornant uns grans admiradors d'en Pep Molist. Hem acabat de llegir el seu llibre Pet de llop (il·l. Teo Peiró, editorial Barcanova, 2003). Ens ho hem passat mooolt bé i en dos dies l'hem tingut llegit. Molt divertit, molt ben escrit! A Nariuska, la vella bruixa Olívia, després d'una bona enrabiada, cou la recepta de Tuf de Merda d'Oca. Tot el poble queda envaït per aquesta pudor que els obliga a quedar-se a casa. Per sort, arriba en Narcís, el bruixot amic de l'Olívia,  que després d'adonar-se de com de terrible és el Tuf de Merda d'Oca, farà mans i mànigues per a trobar una recepta que solucioni aquest problema. Gràcies a en Lupus i al pet de Llop, aconseguirà tornar Nariuska (i la brúixa Olívia!) a la normalitat.
Als menuts de casa, els ha agradat moltíssim. A mi també! Ens ha anat molt bé la manera com l'autor tracta brúixes, bruixots i llops! Són personatges que, sobretot en Jan, rebutja d'entrada quan són presentats com a éssers "dolents"... Ha sigut una sort trobar una història on se'ls tracti tal i com ho fa en Pep Molist. I no cal dir que han rigut d'allò més amb tot el que fa referència a temes escatòlics!

Llibres: El llençol fantasma i altres petits tresors

Avui hem llegit El llençol fantasma i altres petits tresors (Baula, 2007) d'en Pep Molist (il·lustracions de Montse Ginesta). Els ha agradat tant que no l'hem pogut deixar fins a acabar-lo. És un llibre de poesia ple de màgia, imaginació... que dóna vida a molts dels elements que el protagonista té a l'habitació. Hi trobem el llençol fantasma, l'armari sense fons, el llibre vell, la cadira coixa, el llit submarí, el dau boterut, la pols fina... Cadascun d'ells és presentat amb una poesia.

El llibre vell

Ella,
l’àvia Txell,
va deixar, per a mi,
aquest llibre blau i vell
abandonat a la tauleta de nit.

Ell,
el llibre vell,
va estar, per a mi,
esperant temps, i de gairell,
que jo, a poc a poc, aprengués a llegir.

Ella,
l’àvia Txell,
va ensenyar-me a mi
a desxifrar el signe aquell
i la paraula, la frase, el rodolí.

Ell, el llibre vell,
va seguir, per a mi,
esperant quiet, com un cabdell,
que jo en comprengués un bon bocí.

Ella,

l’àvia Txell,

va llegir, per a mi,

tots els mots del llibre vell,

una història rere una altra, al balancí.

Ell, el llibre vell,

em va descobrir a mi,

personatges d’alló més bells,

i peripècies que em van encuriosir.

Jo,

el llibre vell,

ja no l’he deixat de gaudir.

El porto sempre al farcell

per llegir al metro, al metge, o al jardí.

Cada vegada
que torno al llibre vell,
sento encara
les paraules i l’olor de l’àvia Txell.

Pep Molist.