Ja us vaig comentar que a en Jan li costa bastant escriure. Avui ha fet aquest exercici d'un quadern d'estiu que teníem. Com que hem estat parlant dels articles, vaig pensar de proposar-li a veure si s'animava a escriure. La veritat, molt entusiasmat no ha començat, però la cara de satisfacció quan ha acabat i ha vist que se n'havia sortit... ha sigut molt maco! Total, no presumeixo per la feina que ha fet, sinó per la satisfacció que ell ha tingut de veure que pot fer una cosa que no li agrada massa amb un bon resultat (i un temps mínim!). Apa, a presumir de fill, doncs!!
3 comentaris:
¡qué bé!!!
Ai, això em sona a mi.... posar-se a una feina que no t'agrada i al final quedar-se orgullós! Crec que això també ha sigut un aprenentatge important a part de la feina d'escriure.
Per cert, felicitats al escriptor perque té una lletra molt bonica ja!
Enhorabona!
Crec que es una de les grans satisfaccions d'una mare: un fill orgullòs de si mateix...
Petons
Moltes gràcies, noies! Sí que és un aprenentatge important, sí... de mica en mica. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada