dijous, 19 de novembre de 2009

Dijous presumit: Itàlia

Fa més de deu anys que me'n vaig anar d'Erasmus a Pisa. Jo no coneixia l'italià ni tenia massa idea de com era el país... Vaig tenir la sort de conèixer un grup de gent que em va acollir la mar de bé, em van ajudar a buscar pis, a conèixer la Universitat, la ciutat... Es, ens, vam convertir en una petita família... Vaig viure moments molt intensos, especials, bons, dolents... però de tota aquella experiència en van sortir uns lligams que encara avui es mantenen. Fa unes setmanes ens vam trobar amb alguns d'ells a Madrid, ens hem trobat altres vegades durant aquests anys a Barcelona, a Sagunt, aquí, a l'Empordà... i és curiós perquè, tot i la distància actual, no ens hem convertit en uns desconeguts. Presumeixo, doncs, de tenir aquests bons amics, amb qui tant m'agrada xerrar quan ens trobem.
D'Itàlia, en vaig aprendre moltes coses, algunes per desgràcia meva, han quedat una mica amagades en algun racó del meu cervell, però segur que si em cal, algun dia sortiran. Una de les coses que m'agrada més, és escoltar música en italià. De tant en tant, faig un intensiu. O sigui que us deixo un parell de cançons (que això sí que ho tenen, cuiden molt la seva música!).
Albachiara de Vasco Rossi


Mare nero o La canzone del sole de Lucio Battisti

2 comentaris:

Marcela ha dit...

ay que bonito Italia y todo lo italianoooo

algún día tendré que ir y hacerle honor a mi apellido!! jaja ( y buscar primos de mi abuelo, quizas??) jaja

un beso

Àfrica ha dit...

Sí, Marcela, es una cultura muy bonita y un país algo "complicado" y especial! A ver si puedes ir algún día!
Una abrazo!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...