Avui hem llegit El llençol fantasma i altres petits tresors (Baula, 2007) d'en Pep Molist (il·lustracions de Montse Ginesta). Els ha agradat tant que no l'hem pogut deixar fins a acabar-lo. És un llibre de poesia ple de màgia, imaginació... que dóna vida a molts dels elements que el protagonista té a l'habitació. Hi trobem el llençol fantasma, l'armari sense fons, el llibre vell, la cadira coixa, el llit submarí, el dau boterut, la pols fina... Cadascun d'ells és presentat amb una poesia.
El llibre vell
Ella,
l’àvia Txell,
va deixar, per a mi,
aquest llibre blau i vell
abandonat a la tauleta de nit.
l’àvia Txell,
va deixar, per a mi,
aquest llibre blau i vell
abandonat a la tauleta de nit.
Ell,
el llibre vell,
va estar, per a mi,
esperant temps, i de gairell,
que jo, a poc a poc, aprengués a llegir.
el llibre vell,
va estar, per a mi,
esperant temps, i de gairell,
que jo, a poc a poc, aprengués a llegir.
Ella,
l’àvia Txell,
va ensenyar-me a mi
a desxifrar el signe aquell
i la paraula, la frase, el rodolí.
l’àvia Txell,
va ensenyar-me a mi
a desxifrar el signe aquell
i la paraula, la frase, el rodolí.
Ell, el llibre vell,
va seguir, per a mi,
esperant quiet, com un cabdell,
que jo en comprengués un bon bocí.
va seguir, per a mi,
esperant quiet, com un cabdell,
que jo en comprengués un bon bocí.
Ella,
l’àvia Txell,
va llegir, per a mi,
tots els mots del llibre vell,
una història rere una altra, al balancí.
Ell, el llibre vell,
em va descobrir a mi,
personatges d’alló més bells,
i peripècies que em van encuriosir.
Jo,
el llibre vell,
ja no l’he deixat de gaudir.
El porto sempre al farcell
per llegir al metro, al metge, o al jardí.
Cada vegada
que torno al llibre vell,
sento encara
les paraules i l’olor de l’àvia Txell.
que torno al llibre vell,
sento encara
les paraules i l’olor de l’àvia Txell.
Pep Molist.
1 comentari:
Hola ! sóc la Gemma-Estrella, la mama de la Júlia i la Platja que tambe fem escola a casa ( http://aprenentacadamoment.blogspot.com ) m'ha fet gràcia aquesta entrada teva en el teu blog ! si, aquest llibre és molt maco ! m'ha fet gràcia perque el Pep Molist el conec desde fa anys i l'altra dia vem estar parlant al parc que ell va portar la seva nena i jo les meves. Treballa a la biblioteca d'aqui Manresa on vivim, tot i que quan treballava a la de Terrassa ja el coneixia perque els dos som escriptors. Be, un petó !!!! i fins aviat !!
Publica un comentari a l'entrada