divendres, 24 de setembre del 2010

Les dificultats d'educar a casa

No acostumo a parlar gaire dels problemes que ens trobem en el nostre dia a dia i no és perquè no n'hi hagin!! Però, sovint quan parlo amb gent que no educa a casa sobre la nostra opció sempre comento que hi ha dies de tot, dies bons i altres que no han funcionat massa bé. Voldria parlar una mica d'aquests últims, de les dificultats que sorgeixen a casa nostra (cada casa i cada nen és un món...).
Un dels principals problemes que em vaig trobant ara que en Jan es va fent més gran és com aconseguir que treballi coses que a ell no li vénen gens de gust, però que jo crec que són importants. Un exemple seria l'escriptura. No tenim cap problema amb la lectura (com no sigui aconseguir que ens escolti quan està immers en un llibre), llegeix moltíssim, però escriure ja és un altre tema. No tinc una solució, no sé com aconseguir que de forma habitual faci coses que no li vénen de gust. Ja ho entenc, i provem de fer-ho amb activitats que a ell li poden interessar (escriure una carta, una recepta...), però no com a hàbit. Per contra, quan li interessa té una capacitat d'absorció impressionant...
Lligat amb això, hi ha un altre tema que també ens costa molt, i és el d'aconseguir tenir una mena d'horari. No penso en un horari escolar, de tal hora a tal hora, sinó en tenir interioritzat que per exemple, després d'esmorzar, hem de fer una mica de feina (i aquí hi entra de tot). Sense batalles... i això que després s'ho passen molt bé...
Una altra de les dificultats que tenim, és la capacitat d'atenció. Podem estar concentrats en una cosa que ens interessa moltíssim (construir alguna cosa amb el Meccano, llegir un Astèrix), però despistar-nos amb la primera (i la segona, i tercera...) mosca que ens passi pel davant quan fem alguna cosa que no ens apassiona (o sigui que s'eternitza...). I qui diu una mosca, diu un llapis, una maquineta que tirem a terra... qualsevol cosa que ens faci bellugar, vaja!
Uf, ja n'he dit unes quantes de dificultats! De fet, ara per ara, són els principals problemes amb què em trobo en el nostre dia a dia... Paciència!

7 comentaris:

Estherqp ha dit...

Son encara molt petits, no t'afanyes massa... Elies tampoc volia escriure, no mes les coses que a ell l'interessaven... les seues "enciclopedies" de dinosaures, jocs que s'inventava... fins que un dia va descobrir els blogs i ja no en va parar...No et preocupes, ja ecriurà, tot arribarà...Besets.

paumon ha dit...

Hola Àfrica! No pateixis, si et serveix de consol, al llegir el teu post, m'he vist reflexada, crec que és la crisi aquesta dels sis anys de la que tant es parla, i nosaltres a l'estar més hores amb ells, encara ho notem més. Penso que hi ha d'haver una solució, com sempre, ja veuràs com l'acabarem trobant.
Una abraçada i ànims!
Montse.

Marvan ha dit...

En inglés diría: "been there, seen that".
O sigui que: vaig passar pel
mateix, he vist el mateix, sé del que parles. I fins i tot encara ens hi trobem jejejeje!

Àfrica ha dit...

Gràcies, noies! Esther, escriure ja escriu, en lletra de pal i lligada, però el que observo és que si està uns quants dies sense escriure quan ho vol fer, no li surt i s'enfada i ho deixa. Llavors és quan li proposo que potser escriure una miqueta (mooolt miqueta) cada dia ens pot anar bé. I aquí és on tot s'eternitza, per escriure tres paraules estem mitja hora, 2 minuts per escriure i 28 mirant les mosques com passen!!! Evidentment, no li interessa.
El que em "preocupa" és com animar-lo perquè no deixi de fer coses que li costin una mica. Ara és l'escriptura, però evidentment més endavant serà una altra cosa. Tens raó quan dius que són petits, potser em passa que jo no ho sé veure... (ai les mares!!). Molts ànims Montse! Jo això de les crisis, no sé, vols dir que quan no és una cosa és una altra? Després de passar per les enrabiades, la fase d'autonomia total (que no s'acaba mai...), la preadolescència avançada... paciència!! I Marleen, m'anima veure que també hi has passat i que us en sortiu tan bé!! Només veient les ganes que tenen els teus fills d'aprendre i investigar, és una meravella! Moltes gràcies a totes! Esperem progressar tots! Una abraçada

Silvia ha dit...

Esther, Marvan, Montse, no sabéis a las madres de pequeños lo que nos inspiran y ayudan.
Como le decía a Africa en unos emails que nos mandamos, es cierto que es muy difícil hacer que hagan cosas que se les dificultan, pero como ella dice, yo también me cuestiono si hay que apretar tuercas o dejar un poco que venga la madurez por sí sola.
Mi solución (que no es ni mucho menos algo escrito en piedra sino en la arena, porque cambia y siempre la cuestiono y repaso), es que sigo proponiendo, sigo intentando, a veces lo dejo, a veces sigo sugiriendo, y va funcionando. Y fíjate, África comenta de que Jan le cuesta la escritura, imagina como yo, que mi hija se pone un poco cerrada con la lectura en el momento que la apreto con leer sílabas, palabras, oraciones cortas. Así que como hoy, vamos pasito a pasito, leyendo la caja del cereal y va pudiendo, ahí va, pero no le gusta en ABSOLUTO que le diga cómo. Es como si quisiera leer pero sin que le diera yo instrucción, lo cual como maestra de colegio me deja un poco desconcertada y como madre que se la juega con esta educación no convencional algo preocupada también.

Arrels de Llum ha dit...

Àfrica llegint el teu últim comentari m'estava enrecordant de la profe que tenia l'Ona a p4, em va recomanar que durant l'estiu no deixés una activitat que havia tingut molt èxit entre els nens: el racó dels missatges. Es tracta d'escriure missatges a qui vulgui (nosaltres ho hem adaptat i escrivim missatges secrets als de casa, amagant els paperets per les habitacions. S'ho passa teta i de pas escriu (ella tot just comença, gairebé no s'enten el que diu, hi ha dies que només escriu consonants, altres que només vocals... però li fa molta il·lusió) Potser al teu fill li agradaria? és només una idea, no sé si a la seva edat li pot interessar...

Sabrina ha dit...

No se si et puc ajudar gaire... La meva gran es com el teu petit.

El meu consell es que et relaxis. Tu mateixa has dit que no ho fa perque no l'interessa, ja arrivarà el dia que no sigui així. Crec que si l'obligues, trigarà més en arrivar aquest moment...

A pesar del que t'he dit, potser que dintre de dos anys estigui igual que tú ara :D
Fins aviat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...