dilluns, 28 de setembre del 2009

Lectura

La Meninheira em va demanar que escrivís sobre com aprenem a llegir a casa. La veritat és que durant molt temps em va preocupar molt saber si seria capaç de fer-ho, però cada vegada penso més que són els nostres fills els que troben la manera més adequada per ells. Amb en Jan, vam estar un any seguint, sense ser massa estrictes, el mètode Doman. Molt breument, Doman és un neuròleg que ha treballat molts anys amb infants amb lesions cerebrals. El seu mètode es pot aplicar a qualsevol infant. Ell defensa que el cervell és capaç de desxifrar els llenguatges sense donar cap mena d'explicació. O sigui (i molt resumidament), si el nen/a va veient diàriament paraules, quantitats (unes exposicions molt breus)... anirà desxifrant el llenguatge escrit i el matemàtic. Aquest material el vam fer servir un anyet fins que en Jan va perdre l'interès i ho vam deixar. Sí que vaig preparar moltes presentacions d'animals, vehicles, eines... on apareixia una imatge i la paraula. Vam continuar amb jocs, trencaclosques d'abecedaris, reconeixent sons i lletres, però sense seguir cap mètode concret. No vam llegir coses com "ma, me, mi, mo, mu" ni paraules curtes en què només canviaven una lletra... Un dia vaig decidir comprar una col·lecció de llibres que em van semblar que serien pràctics per aprendre a llegir. I vam anar fent, ell ajuntava els sons i de mica en mica ha anat llegint. També haig de dir, que ha sigut quan a ell li ha vingut de gust que ha après a llegir. Va estar molts mesos que no va fer servir les eines/coneixements que tenia. No vaig insistir, vaig pensar que ja trobaria el seu moment, i al final, va arribar. Ara, procurem llegir cada dia. Una mica al matí i una mica més a la tarda. Amb en Neó, no hem seguit cap mètode. Ara juguem molt amb l'alfabet sonor, que li agrada molt i ell comença a escriure els sons i lletres que va aprenent. Sembla que li comença a interessar, perquè fins ara, no havia mostrat massa interès per la lectoescriptura.
I per últim, també llegim molt... Anem a la biblioteca un o dos cops a la setmana i fem una bona carregada!
Aquests són alguns materials que fem servir:










Alfabet sonor: dins de cada sobre hi ha tres imatges que comencen amb la lletra indicada al davant (amb lletra de pal i lligada). Pots començar per una lletra i quan la reconeix n'afegeixes una altra... la majoria de gent arriba a fer un grup de màxim tres lletres. Quan les reconeix, pots continuar amb una altra lletra.










Del temps que vam aplicar el mètode Doman em van quedar moltíssimes paraules. Ara les tenim d'una capsa: la capsa de les paraules. A vegades les treiem i juguem a llegir-les. També tinc les presentacions Doman a l'ordinador i de tant en tant les llegim amb en Jan i en Neó. Si algú està interessat en aquest mètode podeu trobar molts enllaços. Us en deixo un. També hi ha un grup de correu d'educadors que treballen seguint aquest mètode i intercanvien material.














Abecedari tàctil, basat en Montessori. El vaig preparar amb cartró pintat de blau per les consonants, i vermell per les vocals. Damunt hi vaig enganxar cada lletra en paper de vidre, retallada.














Lletres magnètiques. Les fem servir sobre tot amb en Neó. De moment, es dedica a ajuntar totes les que veu igual.











Uns molt bons amics ens van regalar aquest alfabet mòbil. Hi juguem molt amb en Jan (amb puntuacions, que sinó no té emoció!): jo dic una paraula i ell l'ha d'escriure, també es pot jugar al penjat... Amb en Neó, quan juguem, ell ha de reconèixer (si el coneix) el primer so de cada paraula.










Aquesta és la primera col·lecció que vam comprar per "aprendre" a llegir. És la col·lecció Xino-Xano de Tàndem Edicions. L'únic problema que veig en aquest tipus de col·leccions és que sovint la història no té massa emoció. Per tant, com a exercici de lectura va bé, però com a "història", no acaba de funcionar.

2 comentaris:

♥ meninheira ♥ ha dit...

Jo, estoy convencida de que había dejado un comentario, grrrr

:D Te decía que veo que tenemos varias cosas en común la mayoría de nosotras (al menos por lo que yo he visto): Que todas tenemos "miedo" a no ser capaces de enseñarles a leer y que utilizamos un método ecléctico para tal fin :) Y veo que se repite la historia que he leído en otros blogs, que de repente un día algo hace "clic" y comienzan a leer. Yo espero que suceda pronto, ains.

Un petó molt grand África e moltes, moltes grácies

(espero haberlo escrito bien, ops!)

Àfrica ha dit...

Hola Meni, gracias por el comentario. Estoy de acuerdo contigo en que parece que hay un momento en que ellos deciden usar sus herramientas. Lo veo incluso con el pequeño,que ahora, de golpe, tiene interés en aprender cómo se lee cada letra, incluso coje libros y me "lee"... cuando hasta ahora todos los intentos habían fracasado! Creo que han de tener algún interés, verle la utilidad a dominar la lectura... Ánimos y ya verás cómo llega! Y gracias por tus palabras en catalán, a ver si me animo yo con el galego!!
moitos bicos,

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...