Carnaval de blogs: Viure la diferència?

Des del blog Mis hijos mi oro, la Ipe ens proposava pel Carnaval de blogs parlar de com els nostres fills i filles viuen la diferència de ser educats a casa, en família. A casa, els nostres fills són petits (5 i 3 anys) quan els vaig preguntar si els agrada l'eef, em van dir que sí i al demanar-los per què els agradava em van respondre que perquè així estaven amb mi tot el dia! I al demanar-los si se sentien diferents, el gran, en Jan, em va contestar que no, que ja es veien a la tarda amb altres amics. Aquesta ha sigut la nostra conversa! Alguna vegada hem parlat de l'escola, en Jan té dubtes de per què els seus amics s'hi han d'estar tantes hores i com és que no poden fer la "feina" que més els agradi i hagin de fer tots el mateix.
La veritat és que, ara per ara, no veig que els preocupi gens ni mica no anar a escola, ser diferents, o potser més aviat, fer coses diferents als seus amics i amigues. Tenen els seus espais de contacte amb ells, el parc, a pintura, a bàsquet, ara a l'estiu, la piscina... Jo crec que la diferència, en el nostre cas, la vivim més els pares. Tenim la sort de tenir un cercle reduït d'amistats que entén la nostra opció educativa i que mai ens ha qüestionat res. Però jo de vegades, encara tinc com la necessitat, no de justificar-me, sinó d'explicar què fem. Tampoc veig que els amics d'en Jan i en Neó els hi demanin res de per què no van a l'escola, potser d'aquí uns anys... Per ells, l'educació a casa és el que és "normal, habitual", el que és diferent és anar a l'escola.