Petites reflexions sobre la lectura i els nens

Sempre m'han dit que a casa tenim molta sort perquè als nostres fills els agrada molt llegir. Jo no sé si és sort o no. No hem fet res d'especial que no facin molts altres pares: llegir als nostres fills. Sí que hem tingut sort perquè cap dels dos té cap dificultat concreta amb la llengua, però jo crec que el secret és que tenen temps per llegir.
Per mi, aquesta és la clau, poder llegir quan vols, quan estàs descansat i sobretot poder llegir el que a tu t'interessa.
A casa no els obliguem a llegir uns llibres concrets; quan anem a la biblioteca ells s'escullen els llibres i jo n'agafo uns quants més que em sembla que els poden interessar (a vegades l'encerto, d'altres no...). Tampoc els examino quan han acabat de llegir per saber si han entès o no el que han llegit. És una de les coses que em desagraden dels llibres de text, aquest interrogatori que et fa passar totes les ganes de llegir. Ells sovint expliquen el que han llegit i pel que diuen ja veus si van seguint... Encara els llegeixo en veu alta sobretot a l'hora de l'esmorzar que estan molt descansats i molt oberts a escoltar amb una total atenció.
I llegeixen per tot arreu... (recull d'imatges d'ara i abans!)