Projecte conjunt i Joana Raspall

Aquesta vegada la Meni ens ha proposat per al projecte conjunt la paraula "llavor". També feia temps que em rondava pel cap fer alguna cosa amb algun poema de la Joana Raspall. Des del blog Bim Botó (Grup de Treball de Biblioteques infantils i juvenils) proposaven dedicar aquest mes novembre a la Joana Raspall. A casa, ens agrada molt i llegim molts dels seus poemes. Així que, he ajuntat les dues iniciatives i hem llegit i treballat un poema anomenat "La llavor". Després de llegir-lo, els he proposat il·lustrar-lo: un dibuix per cada estrofa. Han volgut fer servir les aquarel·les i encara que potser no es vegi gaire han sapigut plasmar el que explicava cada fragment del poema.

LA LLAVOR

(Joana Raspall)

−Sóc una llavor petitona

que el vent ha portat fins aquí,

damunt d'una roca pelada,

molt lluny del meu test del jardí.

Tinc por que un ocell se m'empassi;

no veig on em pugui amagar;

si crido, vindrà una formiga

goluda que se m'endurà.

Salveu-me d'aquesta eixutesa!

no puc desplegar les arrels.

Sabéssiu com en terra flonja

m'empleno de flors com estels!

Sisplau! és tan dura, la roca,

que mai la podré foradar

i mai les arrels prendran vida.

Hauré passat penes en va!

Les aigües del cel s'entendreixen

i plouen; i fan reguerons;

la treuen de sobre la roca,

l'empenyen tot fent tomballons...

i al camp més llaurat de la plana

la deixen en bona saó.

Allà, ja se sent ben segura

i pot arrelar sense por.

Quan torni a ser primavera,

tothom quedarà enamorat

d'un rotllo de flors exquisides

mai vistes, abans, entre el blat!