dijous, 18 de febrer del 2010
Alguns canvis...
Fa dies que tinc ganes d'escriure una entrada sobre el nostre dia a dia, bàsicament, perquè portem unes setmanes intentant canviar la nostra organització. Suposo que com a moltes cases, hi ha temporades en què unes coses funcionen millor que les altres. Veníem d'una època en què els petits de casa (sobretot en Jan) treballaven molt, perquè ells ho demanaven, de forma escrita. Ha sigut una temporada de quaderns de matemàtiques de totes menes, sumes, restes, multiplicacions..., d'escriure moltes cartes... Això sí, sempre acompanyat de moltes estones de joc, de treballs manuals... Des de fa unes setmanes, veig que no els ve de gust continuar fent tot aquest tipus de feina. Sobretot en Jan, està com "cansat" de tot això. O sigui que hem de reconduir el nostre dia a dia. Penso que quan els vingui de gust, ja hi tornaran. Fins ara, fèiem servir els workboxes (o treball encapsat!), però veig que tal i com estan, és un pèl rígid. A ells els agrada, però es posen "feina" o "jocs" a les capses que després no fan o sigui que prefereixo buscar una altra manera d'organitzar-nos. Encara no sé com, perquè estem tots una mica cansats. Sempre em costa tornar-me a situar quan passem una època de canvis. Veig que ara tenen moltes ganes de construir, de fer experiments, de que els llegeixi... i poques ganes de fer altres coses, o sigui que m'hauré d'espavilar! Quan pugui us ensenyo la pila de cases del món que en Jan ha construït aquests dies (potser serà arquitecte!!). És aquesta flexibilitat, la que m'agrada (i a vegades, em "desborda") de l'educació en família.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Ai, Àfrica. A casa estem una mica igual. Hi ha èpoques en les que es treballa molt, i èpoques (com la d'ara) en que estem més en mode "relax".
El problema és que quan no fan feina "escolar" ens pensem que ja no aprenen, i no és així!
Que bé que l'educació en família ens permet adaptar-nos a totes les situacions!! I a mi, amb les workboxes em passa una mica el mateix. Vaig començar molt animada, i després he anat veien que "lliga" bastant, i treu l'espai de la espontaneïtat.
Una abraçada i ànims.
Sílvia.
Ànims!! Els canvis sempre ens ajuden a millorar, encara que sigui per dir-nos en quina direcció no hem d'anar!
Petonets,
Gisela
Gràcies! Ja vaig pensar en tu, Sylvia, i el que havies comentat sobre els workboxes! I pel que fa a la feina més "escolar", és veritat que sempre dóna com més "seguretat" (això que el temps que hi hem dedicat és mínim en comparació al que dediquen en un ensenyament més "formal"). Tot i que sóc molt conscient que aprenen a tot hora i fent un munt de coses diferents, em costa passar d'una manera de fer a una altra, però ja n'aprendrem! Una abraçada a totes dues!
Hola Àfrica!
Em sembla que abans t'has confós de Sylvia jijiji és que ja en som unes quantes a la blogosfera!!
Tot va a èpoques, educar a casa és una mica com la marea que puja i baixa no? Fa poc vaig llegir alguna cosa sobre "Tidal homeschooling" (homeschooling amb la marea) i em va semblar molt encertat.
Crec de totes maneres que les mares sempre tenim aquesta necessitat de fer "treball productiu".... Però en el fons ens deixem guiar pels nostres nens que d'aprendre en saben molt més que nosaltres!!
Petons!!
Ostres, Sylvia, i tant que m'he confós! Amb el comentari dels workboxes vaig pensar en tu ràpidament! Tens tota la raó amb el que comentes!
I Sílvia, benvinguda! i perdona per la confusió! Ja he vist que tens un bloc moooolt dolç!
Sí, sí!! jajaja!! T'has confos de Sílvia (una va amb "y" grega, i l'altre amb i llatina i accent)!
No passa res, Àfrica.
Ja t'he comentat algunes vegades, i per mail em vas passar una vegada unes targetes de vegetals.
Passa't pel meu blog quan vulguis, ja veuràs que jo sóc més de dolç que de salat...jeje!!
Una abraçada. Sílvia.
uf sí, quants Silvias ja.... benvingudes siguin totes!
I respecte a la teva reflexió Africa, ai que t'entenc, ai que t'entenc......
Jo em trobo en una marea perpétua de "estructurat - lliure"..... uf....
Però el que he descubert és com si quan jo estructuro i ofereixo coses a ells de sobte se'lls hi acut (se dice así?????) de tot i així torno a afluixar i deixo que ells posin més idees per les caixes (nosaltres sí continuem amb unes "caixes flexibles". I de sobte se'ls hi "acaba una mica" les idees i veig que he de tornar a proposar coses jo.
Aixó és el que m'agrada de Charlotte Mason, pels matins estructurat i oferir tota mena de idees en llibres i altres activitats i deixar les tardes lliures (o estones entremig) perque ells desenvolupin al seu aire aquestes idees. I sí que veig que surten de sobte aficions que potser no haurien surtit si ningú se'ls hi hauria ofert d'alguna manera. (com les monedes i constelacions que han surtit ara a casa meva, dues coses que crec que potser no els hi haurien sortit per ells sols, però posant alguna activitat a alguna caixa ells de sobta han descubert una cosa nova que els hi encanta)
Así que seguimos mareandonos ....... jejeje
Gràcies, Marvan! Tens tota la raó... Tot són temporades... Jo he vist que ells intenten "organitzar-se", escollir què volen fer, però en aquests moments no se'n surten. Trien feines que després no volen fer, però tampoc volen que jo els ajudi... Santa independència!! ja n'aprendrem! Una abraçada a totes!
Casi voy a hablar en susurros entre tanto catalán :D
Yo estoy con las chicas, aquí también va por temporadas pero como decía Silvia (por cierto, bienvenida!!) cuando parece que no hacen nada en realidad también están aprendiendo.
Besitos para todas :*
Publica un comentari a l'entrada