dijous, 29 d’octubre del 2009
Dijous presumit: el despertar dels dissabtes
Fa dies que volia presumir d'un dels moments més macos que visc una mica com a espectadora. Entre setmana, el Quiku marxa a treballar abans que la mainada es desperti. Per tant, normalment no el veuen fins el vespre. Això canvia el cap de setmana i ells ho agraeixen moltíssim. En Jan, i sobretot en Neó, acostuma a venir al llit gran ben aviat. El dissabte sovint el Quiku es lleva d'hora i va treballant al taller. Quan en Neó es desperta, cada dia pregunta quin dia és. Quan li dius que és dissabte li canvia la cara i espera pacientment a que el seu pare pugi. No es mou del llit, fins que el Quiku el va a llevar. És un moment molt tendre, que sovint observo com a espectadora, però que m'agrada molt. Rialles, abraçades i molts petons abans d'esmorzar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Qué bonic!!!
¡Qué tierno!! Realment sí són especials aquests moments. Per això a mi em fa tanta pena treballar els dissabtes snif. Però bueno, no es pot tenir tot en aquesta vida. Tenim la sort de poder esmorzar com a familia CADA dia (menys els dissabtes jejeje), que això no ho poden fer molts. A gaudir de dissabtes doncs!
Qué bien presumes, he podido imaginarlo todo.
En vez de luz de estrellas, me gustaría poder regalaros muchos sábados.
Cariños inmensos,
Gràcies pels comentaris! Ya me gustaría Ipe que cada día fuese sábado!
Quina sort que teniu, Marvan!
Publica un comentari a l'entrada