Literatura infantil i lectures orals

Fa temps que seguim els post de Educando en familia sobre la lectura en veu alta. És una tema que m'interessa molt i m'agrada molt les reflexions que s'hi fan al respecte. Durant el dia, llegim força, però sempre amb el suport del llibre i les il·lustracions al davant. En veu alta llegim poesia, sobretot al matí mentre esmorzem. De fet, llegeixo jo, els nostres fills tenen 5 i 3 anys, el gran sí que llegeix, però no d'una manera tan fluïda... Amb ell llegim després de dinar, algun conte que ell mateix escull. Fa unes setmanes que estic intentant introduir algun altre tipus de lectura, però encara no he trobat res que els interessi. A casa, no agraden els contes clàssics, ni les històries on hi hagi algun tipus de violència, angoixa (siguin caçadors, infants que es perden, misteris...). De fet, en general, prefereixen els llibres de coneixements que la literatura de "ficció", però anirem provant a veure si trobem alguna cosa que els agradi per ser escoltada i on no sigui tan necessari visualitzar la il·lustració de la història. Tot això, em fa pensar molt, sobre el que sempre s'ha anomenat "literatura infantil". I em fa adonar que realment hi ha molta crueltat en algunes lectures, anomenades "clàssiques", que potser no són, al meu entendre, les més adients a aquestes edats. Després d'aquesta reflexió (!) que fa temps que em balla pel cap, continuarem buscant o esperant, ja que potser encara no és el moment!

The reading lesson, de Fritz Zuber-Buhler
(bloc http://www.liveinternet.ru/users/teanika/post103144854/, que ens va recomenar la Meni)