El primer ens va servir per veure que el vapor d'aigua, l'aire calent tendeix a expandir-se (a ocupar més espai) i l'aire fred a contraure's. Vam agafar dues ampolles buides i els hi vam posar un globus al forat on es colla el tap (vam fer servir unes ampolles de plàstic, de vidre només en teníem una, i ja se sap dos nens, dues ampolles). Després les vam posar dins d'un recipient amb aigua calenta. I això és el que va passar:
El segon experiment (aprofitant l'olla amb aigua calenta) va consistir en veure què passa quan el vapor d'aigua es refreda. Havíem vist en llibres el cicle de l'aigua, però no havíem treballat la condensació. Vam veure que la tapa de l'olla, una estona després, estava plena de gotes d'aigua. El mateix que passa amb l'evaporació de l'aigua del mar i la pluja.
Ara buscarem més material sobre les màquines de vapor i ja tindrem l'excusa perfecte per fer-la tornar a funcionar!
4 comentaris:
Gràcies per compartir les teves ensenyances amb els teus petits. És fantàstic el teu espai, la teva manera de fer. Sóc una mare que fa molt poquet que porto a la meva petita a fer P3 al cole, i no ho portem bé... Ara mentre t’escric, se'm mullen els ulls. No estic d’acord amb moltes coses de les que en aquestes darrers dies estan passant en relació a l'educació acadèmica de la Paula. Voldria demanar-te consell. Dilluns vinent hi ha una reunió, la primera, amb els pares. Jo tinc pensat fer-los unes quantes preguntes, basades principalment en la necessitat que almenys jo tinc de saber què ha estat fent la milla de 9 a 13 i de 3 a 5, com puc assabentar-me de que ha estat feliç i contenta amb el que s'ha fet.. no sé, desitjo una proximitat bastant personal amb el professorat, i no la tinc, són 25 nens, no els vull atabalar però tampoc em vull estar d'intentar arribar a un terme mig en el que tots estiguem bé. Avui mateix els hi he comentat això mateix, i m'han comentat amb una migrialleta que la reunió és per fotre bronca als pares per diverses qüestions (d'aspecte pràcitc imagino). M'he tornat tan poc convençuda com aquests últims dies. La nena plora a estonetes, perquè demana jugar amb la mare, i a l'hora del pati l’observo entre la resta de nens desconeguts tota sola... Tinc el cor en un puny, em diuen que això és normal. En fin. Voldria qüestionar-los o fer-los pensar dilluns vinent, però no sé com abordar-lo.
Gràcies per la teva atenció.
Una salutació molt cordial pels teus menuts i per tu.
Ostres, em sap molt greu el que estàs passant. No crec que et pugui ajudar gaire, nosaltres no hem estat mai dins el món de l'escola, no sé massa com funciona... Però, jo explicaria a la mestra el mateix que has dit aquí, em sembla que són preguntes que molts pares i mares es deuen fer, no hauria de ser estrany voler saber com ha estat i què ha estat fent la teva filla. Potser podries mirar de trobar la complicitat d'altres pares... no ho sé,... Suposo que, com tu dius, haureu de trobar un punt mig, i sempre dependrà del mestre amb qui estigui la Paula. Parlar-ho amb calma, en un bon ambient, sempre ajudarà. Em sap greu no poder aconsellar-te res, però et desitjo molta sort i ànims i t'agraeixo molt que ens llegeixis.
Una abraçada
Moltes gràcies pel teu comentari, pel teu temps, Àfrica. Sé de primera mà que no sóc la única que té aquesta sensació de buit. Intentaré no perdre l’oportunitat del pròxim dia per establir aquest desitjat aproximament, seria un bon inici per sufocar les brases d’aquest desassossec que patim. Molts d’ànims als petits acadèmics,una abraçada per la mare. És tot un gaudi llegir-vos, sempre positivament influent per a tots els que et seguim. Yolanda.
Moltes gràcies, a tu Yolanda! Espero que et vagi molt bé el dilluns (i els dies que segueixen!).
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada