Carnaval de Blogs

Aprofito una estoneta de tranquil·litat per contestar la pregunta de la Sandra en aquest Carnaval de blogs. Què sentim, bons moments, mals moments... Jo, ara per ara, no m'he plantejat mai la possibilitat de canviar la nostra opció educativa. Em seria difícil perquè és una manera d'entendre la vida que va més enllà de l'”escolarització”. Tot i així, sóc molt conscient que si els nostres fills ens ho demanessin hauríem de canviar. Sí que hi ha mals moments, és evident. La convivència comporta veure'ns en tota mena de situacions, mals dies, nervis, enrabiades, coses sense endreçar... però també crec que això ens fa més forts i que ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos i els nostres fills. En aquestes situacions és quan m'adono que em queda tant i tant per aprendre... Els bons moments compensen tot això. Avui mateix, quan hem fet les roses i els veia treballar tant feliços o quan quasi sense ni adonar-nos-en en Jan va començar a llegir...em fa sentir molt feliç. Feliç perquè he estat al seu costat i he pogut participar d'aquestes petites passes. Sé que encara haig de millorar i aprendre molt per poder fer aquest camí al seu costat, però si ells volen, ho faré amb molt de gust.