LA LLAVOR
(Joana Raspall)
−Sóc una llavor petitona
que el vent ha portat fins aquí,
damunt d'una roca pelada,
molt lluny del meu test del jardí.
Tinc por que un ocell se m'empassi;
no veig on em pugui amagar;
si crido, vindrà una formiga
goluda que se m'endurà.
Salveu-me d'aquesta eixutesa!
no puc desplegar les arrels.
Sabéssiu com en terra flonja
m'empleno de flors com estels!
Sisplau! és tan dura, la roca,
que mai la podré foradar
i mai les arrels prendran vida.
Hauré passat penes en va!
Les aigües del cel s'entendreixen
i plouen; i fan reguerons;
la treuen de sobre la roca,
l'empenyen tot fent tomballons...
i al camp més llaurat de la plana
la deixen en bona saó.
Allà, ja se sent ben segura
i pot arrelar sense por.
Quan torni a ser primavera,
tothom quedarà enamorat
d'un rotllo de flors exquisides
mai vistes, abans, entre el blat!
4 comentaris:
Qué proyecto tan bonito y tan original Àfrica!, me encanta, gracias por participar.
Un petó molt grand :*
Obrigada, Meni! Me alegro mucho que vuelvas a proponernos proyectos! Se echaban de menos!!!
Bicos!
Ostres, m'ha fet molta il·lusió veure la referència a Joana Raspall, va ser el primer llibre de poesia que em van regalar, i ara, tot sovint el llegim amb els nens, es diu "petits poemes per a nois i noies", de l'editorial Daimon. és genial!! Per cert, felicita als petits per les il·lustracions, m'encanten! Fins aviat!!!
Gràcies, Montse! A nosaltres també ens agrada molt!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada