Educació emocional III

Continuem amb el llibre Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà). Resum del segon capítol.

II. La regulació emocional.
En el primer capítol es va tractar la consciència emocional: saber reconèixer els nostres sentiments i els dels demés.
El segon capítol gira al voltant d'aprendre a regular les nostres emocions.
El primer pas és expressar com ens sentim als altres i trobar maneres que ens ajudin a sentir-nos millor (riure, passejar...).
1. Quina tranquil·litat!: l'objectiu és relaxar el nostre cos i la ment i expressar emocions viscudes.
Es proposa que els nens s'estirin a terra, agafin aire, que es concentrin poc a poc en diferents parts del cos. Ens farem un massatge a la cara. Per acabar podem comentar què hem sentit (com t'has sentit, t'ha agradat...)
2. Després de la relaxació, posarem una música alegre i ens farem pessigolles entre nosaltres. Podem acabar ballant, movent-nos al ritme de la música.
3. Com a tercera activitat ens proposa cantar una cançó que apareix en el llibre i que recull tres emocions: alegria, tristesa i enuig (ira).
4. Què puc fer quan estic trist? Ens proposen explicar la història d'en Pau (Pablo), que ens ve a mostrar quines estratègies fa servir aquest personatge quan està trist i que ens vol mostrar que és molt important dir als que ens envolten com ens sentim. Ens recomanen que recollim en un paper blanc algunes de les coses que ens entristeixen i penjar-ho amb una cara trista en algun lloc visible.
5. Què puc fer quan estic enfadat? Ens proposen explicar la història de Clara. Ens presenten situacions en què ella s'enfada: quan no és la primera, quan li trenquen un dibuix, quan la peguen...
I expliquen com ho "soluciona". Per ex. quan algú li trenca un dibuix, ella explica a qui li ha fet que està enfadada i que no li agrada que li facin. Li demanen disculpes i tornen a ser amics. Ens mostra que és molt important dir als que ens envolten com ens sentim. Podem preguntar als nens com se senten quan algú els fa mal. Tornen a proposar que ho recollim en un full en blanc i ho pengem.
6. Què puc fer quan tinc por? No sempre conèixer què ens fa por fa desaparèixer el problema però pot ajudar a trobar solucions que ens ajudin a portar-ho millor. Els personatges de la Clara i en Pau (Pablo) expliquen coses que els fan por: els trons, les aranyes... i quines solucions troben per a superar-ho. Per ex. ser conscients que les aranyes són animals molt més petits que nosaltres i que no ens fan mal... Els autors remarquen que no cal emfatitzar massa les pors, però sí que és important saber què les provoquen per a poder trobar solucions.

D'aquest segon capítol em quedo amb aquestes idees:
-és molt important verbalitzar què ens està passant
-cal trobar estratègies per a superar situacions "desagradables"
-cal mirar de treballar amb als nostres infants [i amb nosaltres també, vaja!] situacions molt properes.
El material que fan servir són les cares d'aquests personatges (contents, tristos, enfadats, emporuguits). Us deixo la cançó per si a algú li fa servei.

Contes d'emocions

Vam agafar un llibre de la biblioteca que ens va la mar de bé per a continuar treballant les emocions i els sentiments. És La princesa valenta i altres contes de sentiments de Maria Jaén i la il·lustradora Glòria Falcón (ed. Molino, 2009). Hi ha contes que tracten d'una manera molt amena la culpa, la gelosia, l'enamorament, l'amistat, la compassió, les pròpies limitacions, la pèrdua i la por. Tot just l'hem començat però els està agradant molt. El text és molt amè, amb fragments molt divertits... i les il·lustracions són molt boniques. Després de llegir un conte fem una petita reflexió sobre la història que han escoltat. Espero que us agradi!

Educació emocional II

Avui hem treballat una mica més la descoberta de les emocions seguint el llibre Educación emocional (programa para 3-6 años), coor. Èlia López Cassà (ed.Praxis). Hem jugat al rellotge de les emocions. Les il·lustracions que hi ha a continuació mostren diferents situacions en què es produeix alguna acció que altera l'estat dels protagonistes (un nen que juga a pilota i se li punxa,...). Jo els he explicat la "història" (sense dir com es podien sentir els protagonistes) i ells m'han explicat com se sentia el personatge. Després han buscat l'emoció/sentiment (n'hi pot haver més d'un) en el rellotge de les emocions i amb les agulles l'han marcat. També han intentat trobar solucions a les situacions que se'ls plantejava (p.ex. el nen que se li punxa la pilota potser la pot arreglar posant un pedaç...). El rellotge l'he fet amb cartolina, hi ha diferents cares que expressen diferents estats i dues agulles.
el rellotge de les emocions

Emocions

Seguint la recomenació de la Pilar, Bajo el diente de león, sobre el llibre  Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà), l'he començat a llegir. M'han agradat moltes de les propostes que fan. Penso que, en general, les famílies que eduquem a casa, compartim i convivim d'una manera molt intensa amb els nostres fills i filles. Són moltes hores i em sembla que ens serà molt útil (parlo per nosaltres) aprendre a reconèixer com ens sentim i com se senten els altres i també a saber-ho transmetre. Per l'edat dels nostres fills, em sembla necessari perquè sovint els costa (i em costa!) verbalitzar algunes emocions i a vegades el més fàcil és una enrabiada d'aquelles que acaba en una baralla entre germans.

Avui hem començat per reconèixer algunes emocions. Els he preparat uns dibuixos d'infants amb diferents estats d'ànims (trets d'un llibre), que estaven dins un "sobre especial".  Els hem anat treient i hem comentat com ens semblaven que estaven. Després ells, n'anaven escollint un cada vegada i deien alguna situació que els provoqués aquella emoció. Per exemple, sóc feliç, estic content, quan vénen les nostres cosines a veure'ns... m'enfado quan algú em clava una empenta o m'espanta quan sento algú cridar...

Després hem llegit (per segona vegada!) un llibre preciós d'en Pep Molist, Llàgrimes de cocodril, que ens va recomenar la Gisela. És la història d'una família de cocodrils. Els pares i la germana sempre recorden a en Cocolicot que els cocodrils no ploren mai. Fins que un dia en Cocolicot no pot aguantar més el plor i esclata. Durant la història el nostre protagonista viu diverses emocions i les hem anat reconeixent.

"Un migdia, la Coconut es va menjar l'aperitiu que tant els havia costat preparar al pare i a en Cocolicot. Aquests s'havien passat tot el matí [...]. La ràbia li va fer pujar les llàgrimes als ulls, però en Cocolicot les va haver d'aturar i fer-les caure cap a dins".
[...] En Cocolicot va agafar embranzida, va córrer, però, en arribar al petit penya-segat, hhhhhiiii!, va frenar de cop. Coi! Tenia por.
[...] La coïssor als ulls es va convertir en llàgrimes que no va poder aguantar i van començar a saltar cap enfora.
[...] En Cocolicot estava content, perquè tenia el pare, la mare i la Coconut al seu costat. I va començar a  riure, sense poder deixar de plorar."
Per acabar, i com que volien pintar, han fet uns quadres de nens i nenes que estaven contents.

"Cuando la memoria del niño se amplía es capaz de recordar experiencias pasadas y emociones vividas. El recuerdo también es una fuente de emoción y las emociones vividas afloran ante situaciones similares."
"[...] si el niño reconoce los sentimientos de los demás puede desarrollar el sentimiento de empatía."
"Ser más conscientes emocionalmente no tan sólo significa identificar, reconocer y expresar nuestras propias emociones sino tomar conciencia de que las demás personas también sienten y expresan sus emociones y sentimientos. " (Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà)