La Madalen, des del seu bloc, La opción de educar en casa, ens proposa parlar en aquesta XVII edició del Carnaval de blogs sobre com ens sentim les famílies homeschoolers al ser investigades com una espècie de fenomen antropològic. La veritat és que jo em sento sorpresa per aquest interès. No sé com explicar-ho. Potser perquè el món d'internet ens ha apropat a moltes altres persones que eduquen a casa, no tinc la sensació d'estar fent res de tant i tant especial i em sobta que interessi a tants estudiants i professionals. Les propostes per parlar de la nostra opció educativa ens han arribat sempre de la mà de la Coordinadora Catalana Educar en Família. Sovint quan un grup de persones demana entrevistar-se amb famílies que eef sempre penso que no podem aportar gaire cosa. Potser perquè els nostres fills són petits, potser perquè per nosaltres és natural el que fem, no sé si el nostre testimoni pot ser d'interès més enllà d'ajudar a altres famílies que es plantegin educar en família. També sento que hi ha gent que porta molts anys educant a casa i que el seu testimoni i experiència pot ser molt més enriquidor que el nostre. Dit això, sempre hi ha algun moment en què penso que aquests treballs poden ajudar a normalitzar la situació i a que l'educació a casa s'arribi a veure/viure com una opció més i no tinguem la sensació d'haver-nos d'estar justificant pel que fem. Justificar que els pares i mares ens volem responsabilitzar i ens responsabilitzem de l'educació dels nostres fills al 100%, no hauria de ser tan excepcional.
6 comentaris:
Si es verdad, con Internet uno se siente en compañía, y es cierto que es agradable leer y oir el testimonio de los que han hecho esto por muchos años.
si es verdad lo que comentas , para uno no es tan extraño educar a nuestros hijos , pero los demas lo toman con tanto susto, es extraño.
Africa, la verdad es que yo tampoco me lo había planteado hasta que lo pregunto Madalen. Y no tengo claro si las investigaciones son sociológicas o antropológicas, porque no es lo mismo ¿cierto?
Gracias por la entrada, me ha motivado a escribir, aunque ya se sabe que tengo incontinencia verbal.
De lo que estoy super contenta es de haber llegado (por los pelos) a la era de los blogs... en realidad hubiera sido fantástico tener esta red desde el principio... disfrútenla mucho.
Bueno, justament nosaltres ara estem "estudiats" per un grup de "antropolegs visuals". I sí, jo també em vaig fer aquesta pregunta ¿tan raros som? doncs sembla que sí. A mi només em diu que fa falta més gent que faci coses "rares", fora de lo "normal", perque si el que fem nosaltres ja és "raro", vol dir que hi ha massa gent fent "normal". no sé si m'explico. A veure si m'animo a fer un post pel carnaval.
Gracias por vuestros comentarios! Es verdad, Ipe, yo tampoco tengo claro si se estudia desde un enfoque sociológico o antropológico. Yo confio en que la mayoría de ellos sirvan para normalizar "otra" (nuestra) opción educativa. Y lo que comentáis de los blogs, yo estoy muy contenta de haberlos conocido. Es otra forma de conocer, compartir... recursos y experiencias. Y personalmente, lo agradezo!
I Marvan, ja ens explicaràs com va aquest estudi en què participeu! I anima't a fer un post que serà molt interessant!
Una abraçada a totes!
Gracias Africa por tu aportación. Ya está publicado el resultado
http://madalen.wordpress.com/2010/04/15/carnaval-de-blogs/
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada