Emocions

Seguint la recomenació de la Pilar, Bajo el diente de león, sobre el llibre  Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà), l'he començat a llegir. M'han agradat moltes de les propostes que fan. Penso que, en general, les famílies que eduquem a casa, compartim i convivim d'una manera molt intensa amb els nostres fills i filles. Són moltes hores i em sembla que ens serà molt útil (parlo per nosaltres) aprendre a reconèixer com ens sentim i com se senten els altres i també a saber-ho transmetre. Per l'edat dels nostres fills, em sembla necessari perquè sovint els costa (i em costa!) verbalitzar algunes emocions i a vegades el més fàcil és una enrabiada d'aquelles que acaba en una baralla entre germans.

Avui hem començat per reconèixer algunes emocions. Els he preparat uns dibuixos d'infants amb diferents estats d'ànims (trets d'un llibre), que estaven dins un "sobre especial".  Els hem anat treient i hem comentat com ens semblaven que estaven. Després ells, n'anaven escollint un cada vegada i deien alguna situació que els provoqués aquella emoció. Per exemple, sóc feliç, estic content, quan vénen les nostres cosines a veure'ns... m'enfado quan algú em clava una empenta o m'espanta quan sento algú cridar...

Després hem llegit (per segona vegada!) un llibre preciós d'en Pep Molist, Llàgrimes de cocodril, que ens va recomenar la Gisela. És la història d'una família de cocodrils. Els pares i la germana sempre recorden a en Cocolicot que els cocodrils no ploren mai. Fins que un dia en Cocolicot no pot aguantar més el plor i esclata. Durant la història el nostre protagonista viu diverses emocions i les hem anat reconeixent.

"Un migdia, la Coconut es va menjar l'aperitiu que tant els havia costat preparar al pare i a en Cocolicot. Aquests s'havien passat tot el matí [...]. La ràbia li va fer pujar les llàgrimes als ulls, però en Cocolicot les va haver d'aturar i fer-les caure cap a dins".
[...] En Cocolicot va agafar embranzida, va córrer, però, en arribar al petit penya-segat, hhhhhiiii!, va frenar de cop. Coi! Tenia por.
[...] La coïssor als ulls es va convertir en llàgrimes que no va poder aguantar i van començar a saltar cap enfora.
[...] En Cocolicot estava content, perquè tenia el pare, la mare i la Coconut al seu costat. I va començar a  riure, sense poder deixar de plorar."
Per acabar, i com que volien pintar, han fet uns quadres de nens i nenes que estaven contents.

"Cuando la memoria del niño se amplía es capaz de recordar experiencias pasadas y emociones vividas. El recuerdo también es una fuente de emoción y las emociones vividas afloran ante situaciones similares."
"[...] si el niño reconoce los sentimientos de los demás puede desarrollar el sentimiento de empatía."
"Ser más conscientes emocionalmente no tan sólo significa identificar, reconocer y expresar nuestras propias emociones sino tomar conciencia de que las demás personas también sienten y expresan sus emociones y sentimientos. " (Educación emocional. Programa para 3-6 años (coor. Èlia López Cassà)